Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/278

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—¡Ay, Eynês! ¡Bona l'has feta,
descubrint tan gran secret
á una criada poch discreta!...
Ja hi estará satisfeta
si arriba á pillá el negret.

—¿Quin negret diu? Que m'ho cont.
—Un negret que hi ha en Son Quint,
dins una cova á l'enfront,
que está d'els peus á n'el front
masell de dobles de vint.

Y ha d'esser per la nineta
que á n'el negret trega un uy
ab l'arpa d'una moixeta
que haja anada enflocadeta
á la processó d'avuy.

—¿Y axó es cert, senyor? No ho crech.
—¿No ho creus? ¡Que'm fa á mí! No ho cregas.
Ja veitx que no farás tech...
Tant cert es com cert qu'es sech
aquest trispol qu'ara fregas.

—¿Y no me diu cap mentida?
—No'n mancava altra qu'un jay
que está per finir la vida,