Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/282

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
II

—¡Francineta! ¿Y perque vens
tan prest de la processó?
Tú tornes trista. ¿Que tens?
—Que vol que tenga, senyó,
no'm som devertida gens.

—Contamos que t'ha passat
per tenir tanta malicia
y du el cap tàn alsurat.
—Que vostès m'han enganyat
perque som una novicia.

¡Y jo més beneyta y pura
que totduna tot m'ho bech!
—Mes; ¿no veus, santa criatura,
que la téua beneytura...?
—Per més que predich no'l crech.

—Ja veitx sense esserhi estat
que en Creueta ť'ha fet por.