Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/283

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—Senyor, m'escolt. No s'enfat.
M'ha de dir la veritat.
La hi deman de tot bon cor.

—La veritat te diré
com si estás pera morí.
—Ydò; m'ha dit el fossé
de la Seu, y el campané
que vostè se riu de mí.

—Jo may me rich de ningú:
de tú manco, Francineta.
Pero es ben cert y segú
que ab les ninetes com tú
fan broma de la Moixeta.

—Ydò si aquesta vegada
m'han enganyada per nina;
ja estich ben desenganyada
y ha de sebre qu'he tornada
desde avuy una fadrina.

Per segon pich li deman
perque es diu de la Moixeta
la processó qu'avuy fan.
—Ja que pretens esser gran
jo t'en contaré la neta.