Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/284

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—La prima m'ha de dir bé
com si estigués dalt la trona.
—De tot la prima't diré;
y si escoltes com á dona
jo com homo't parlaré.

Vivía un temps una dama
que de llinatge era Moix,
casa rica y de gran fama;
y d'aquesta noble rama
ella n'era el derrer goix.

El moix torná moixa un día
y com era menudeta
la gent que tot ho batía
ab un nom, la conexía
per la senyora Moixeta.

Era fadrina y vellarda,
tenía molta de renda
desde Solle á Binifarda;
y en que no fos gens gallarda,
ja ho era la séua hacienda.

—¡Tanta riquesa! ¡Axò es sort!
—Tota sola. Mira tú.
Y sentí que tocan fort