Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
A cada passa veureu
dins el mon, arreu, arreu,
qui ab cara d'atlota rossa
vos escorxará la bossa,
y ben pelat romandreu.
Qualcun també en sortirá
que ab rahons d'acer novell
de la Fê eus afeytará,
y d'esperansa la pell
de l'ánima eus llevará.
¡Ay, Mártir Sant Bartomeu!
Vos que estau acreditat
en fer miracles, per Deu
cuydau que l'esperit méu
no's veja despellissat.
¡Sant Gloriós! Per Vos guardades
sian les atlotes joves
de mil ungles metsinades,
y de cent escarrinxades
d'aritjes y de gatoves.
Y al jovent d'aquesta terra
lliuraulo de perdre may
la pell que á son cos s'aferra:
que may conega l'esglay
de fam, de peste ó de guerra.
