Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/302

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Les dames ab cintes d'or
y gual-laretos estavan
esperant els colps ab por
d'els ous noscats que tiravan
tots els seus enamorats,
com á cortesía fina.
—¿Ous noscats heu dit, padrina?
¿Que son ous noscats?

—Capsetes de cera fina
ben closes perque no'n surta
de dedins l'aygua de murta
ó de rosa alexandrina,
quant les carrosses passavan
ab les dames, els senyors
tirantloshi les banyavan
d'aygues de bones olors;
y els ous noscats de picat
estavan plens de farina.
—¿Que en véreu cap may, padrina,
de enfarinolat?

—Encara rich d'un senyó.
Tanta en duya que plorava
el vespre quant m'en anava