Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/306

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—Corría tot el séu curs
la solemne processó;
y acabada, en el balcó
d'Almoyna, feya un discurs
un Retgidor d'els més sávis,
en el qual feya memoria
del valor dels nostres avis,
benehint cent noms de gloria;
¡bons llinatges! ay! jo'n sé
qu'ara passan fam canina.
—¡Que ho sabeu de bé, padrina!
¡Que ho sabeu de bé!

—Y el senyor Lluch, tot encês,
ben vestit de cap a peus
mentres treyan els arreus
del Rey, ab lo cap d'arnês,
á Cort, feya reverencies
capades y cortesies,
y tot eran vocel-lencies,
voces mercês, senyories;
y feya per cobrar nom
d'agut, bots de pantomina.
—¿A devant tothom, padrina?
¿A devant tothom?