Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/314

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

que'n puga contar cap mot;
quant jo encara era fadrina...
-¡Contaumosho tot, padrina!
¡Contaumosho tot!

-En tants d'anys com han passat
la méua memoria flaca,
d'aquella festa tan maca
no'n treurá cap ni trellat,
ja no veitx res que'm record
d'aquell temps les alegríes;
tothom, tothom ja s'es mort
y com més trascorren dies
més se torna el Cel funest,
més y més mon cos se inclina.
-¡Digaumosho prest, padrina!
¡Digaumosho prest!

-¡Quin día, aquell! Alimares,
tamborinos, xeremíes,
balls per tot, y galaníes
y alhaques riques y rares,
retaulos, domás, festers,
drap rasos y branques d'om,
murta p'el mitx d'els carrers