Vés al contingut

Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/323

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

fins que n'estigués sodoll.
Alegre respiraria
l'aroma de fina olor
que l'oratjol embalsama
ab lo séu perfum tan dols.
Passat el Maitx aniria
derrera d'els segadors,
per veure caure l'espiga
degollada p'el faussó.
Suharía y sesteria
á l'ombra d'els cavayons.
Sentiria demunt l'era
d'els picarols la remor,
y la tonada del batre,
ritme sensill y armoniós
que mos vé d'en temps d'els moros;
y en havé estat l'Ascensió,
deixant les espigoleres,
á Ciutat ab quatre bots
tornaria altra vegada
per sentí soná els tambors
de la Sala, quant del Corpus
son les belles processons;
per veure les creus de Malta
de Sant Juan y els séus contorns;
y per veure la revetla
que fan tots els pescadors