Vés al contingut

Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/330

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Sense llum y sense mosques
que estorben el séu dormí,
el cap demunt el coxí,
cara á cara y á les fosques,
no va el matrimoni fi.....
Ara que es troban tots sols
han ensatat certs pinyols.....
Poch s'avenen
quant semblants coverbos tenen.

Diu ella:–Es cert que en el dia
tens poca feyna, espòs méu;
si pogués t'ajudaria.
Pots creure que á mí’m sap greu,
d'els traballs que Deu t'envia.
Mes; ja veus que per axò
no deixaré d'enviá á Plassa
á espéra... No tengas pò.
Qualque dia en tendrás massa
y ho pagarem tot llavò...
–Podríam menjar pancuyt...
–Lo que dius son desbarats...
O du’l ventre un poch més buyt.
–Ara si que el clau rebats.
¡Llorens! ¡Saps que vas de fuyt!
¡Ay!... Si vessen que la criada