¿No heu coneguda encara sa llibrea?
¿No vereu ahí, al tart,
ja post lo sol, dessus lo cel estesa
de son dosser la púrpura real?
Era ell, que sa vinguda ens feya á sebre,
la que sol fer cad’any
per veure si sos fills llur foch mantenen,
si anima el ferro llur ardenta sanch.
Si conservan lo cor valent y noble,
si tenen fort lo bras,
si son formals y de caracte enèrgich,
si encara son de llur paraula esclaus.
Lo cel mateix respecta sa arribada;
qu’al veure’l traspassar
l’entrellum, de ses voltes les cortines
despenja, y posa el firmament llampant.
L’hermos sol devant ell lluhu ab més força,
l’ayre es torna més blau,
y en la nit los estels més bé llambretjan
al veure sa altivesa y majestat.
Al ull de la més dolçe primavera,
dins lo bon temps del Maitx,
Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/338
Aquesta pàgina ha estat revisada.
