Vés al contingut

Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/351

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

custodia rica y sagrada
de la eterna pau qu’un vespre
dins Betlem cantaren ángels.
Hont may hi sonan farestes
les remors de les batalles,
ni veus d’enconades lluytes
que per tot Discordia escampa.
Benhaja el vell Oratori,
testimoni de les ansies
d’en Ramon Llull que volía
conquerir lo mon sens’ armes.
De Deu les maravelloses
obres dins éll contemplava,
y cent llibres componía
ab llur bellesa inspirantse.
Dins éll, l’arábiga llengua
als missioners ensenyava
per conversió d’els infaels
de Berbería y Tartária.
Dins ell l’enginy de l’imprenta
mapá les primeres planes
d’un llibre que del idioma
mallorquí n’es joya rara.
Benhaja lo hermós Palau
que tan bons exemples tanca
de los llorers que Mallorca
ab les industries guanyava.