Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/361

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

de perles y pedreríes.
N'es un present per la Verge
de Vallvert, de qui confia
haver remey ó conhort
que arranch de rel ses desditxes.
¡N'es de dolrer la Comptessa!
¡N'es de planyer na Maria!
dihuen los homens quant passan
p'el carrer d'en Tornamira.
¡Pobre dona! Si els esterns
no la volen per rejina;
los consols de Montpesller
altment sa Comptessa estiman.

Ploran los pobles al veurer
que manca al estat un príncep,
hereter de la Comptessa,
mentres qu'en Pere delira
per una jove doncella
que ha vist lo jorn de les fires;
y arbitra el poder lograrla,
tanta es del Rey la folia.
Si l'amor, esman los consols,
mogués de son cor les fibres
una nit; y hagués un fill;
Montpesller no fora en minva.