Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/376

Vint torres lo giravoltan;
cinch al Xaloch, quatre al Grech,
altres quatre á Tramuntana,
les restants al Occident.
La més alta n'ha senyeres
de colors blanch y vermell
que al cim d'els penons tremolan
afalagades p'els vents.
N'ha fossat y barbacana,
setjeteres y pedrers,
ponts qu'es levan ab cadenes,
portals ab ferrats rastrells.
N'ha guaytes dins les escoltes,
y en los marlets marganéls,
y en les sales nobles fembres,
y en les clastres cavallers.
Y al peu de les clastres roses
y flors dins regat verger,
hont los rossinyols hi nihuen
á l'ombra dels tarongers.
Ornan sos murs grans arcades,
filigranats arabeschs,
finestrals d'hermosos vidres,
miradors gentils y bells;
d'hont la vista delitosa
per planes y munts s'estén,
mirant de l'Illa daurada