Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/377

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

aygues y terres ensemps.
Aquí contempla planicies
que guardan terrius agrers,
hont verdejan les civades,
riques xéxes y forments.
Mes lluny admira les comes
de lo cobdiciat Rayguer,
plenes d'arbres que fruytejan
del Aquiló al arracés.
Y al entrellum veu les timbes
de Massarella y del Teix,
que lo sol d'estiu escalfa
y d'hivern tapan les neus.
Y á sos peus, les braves ones
qu'engloteixan cent vaxells,
manses les mira y sotmeses
besant sos forts fonaments.
Eix es lo castell altívol,
lo palau grandiós y bell
hont sejorna n'Abu-Yahie
que es de Mallorca lo Xech.

N'es lo terç jorn de la lluna
que els alarbs diuen Zaffėr
y lo Xech dins rica cambra
passetja, torbat l'esment.