Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/381

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

diu la vella. N'es debades
sonar lo corn, puis Mallorca
ha finit d'esser sultana.—
Per lo caragol s'en puja
lo fill que n'Ali més ayma
y lo corn son pit ab força
fa sonar per tres vegades.
Lo fill petit aparella
capells de bon tremp y malles;
aydat pels catius que miran
reviure morta esperansa.
Les veus de cent corns ja s'ouen
que lo clam de guerra escampan,
sons escarnits per los ecos
que d'els penyalars devallan.
A los esclaus de la terra
mana n'Ali fer la guayta
vers lo mar de Cathalunya
d'els cims de les singles altes.
Lo vespral repòs ja trencan
remors de cavalls que saltan,
veus d'alarbs que se despertan
famolenchs de la matansa.
Ab lo seny del corn que sona
van concorrent cavallcades
cada instant més atepides.
Ja son cinch mil que cavallcan.