Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/382

Ja son deu mil que manetjan
coltell, destral ó azagaya
los de peu, y en la vorera
de la mar prenen estatje.
—Baixa, mon fill, de la torre,
(diu n'Ali.) Restreny ta llança
may retuda ab ta ma dreta
y ab ta esquerra la cuyrassa;
Que veix baxar de les penyes
ara que l'alba es trencada,
plens d'espavent, los que al vespre
á fer la guayta pujaren.
¿Que heu vist del cim de les penyes,
bons esclaus?—Quant arribarem
ohirem brugentes ones
de les mars abalotades.
Mes tart callaren les ones,
y al esser la matinada
pujaren veus de marina
y de rems batent les aygues.
Quant la claretat naxia,
un axám de veles blanques
hem ovirat dins les ones.
Cent cinquanta n'hem contades.
—Cavallca, bon fill, de pressa;
ton millor cavall esclata.
Corre á Medina-Mallorca