Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/383

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

que n'ets de lo Xech missatje.
Disli les estranyes noves
y lo nombre de les barques;
que m'ajud si vol que atenye
la fé que li tinch sagrada.
—N'ha lo Xech la sort perduda,
(diu la vella.) Males passes
mala fi portan. Fugiren
los jorns de plers y folgança.

Del Pantaleu vora l'illa
naus s'hi veuen anchorades,
y lo papalló que hi levan
penó de rey l'engalana.
Les tárides y galeres
que arriban ben estibades
d'enjinys, de cavalls y d'homens
s'arradossan dins les cales.
De sopte greus clams se sentan
croximents y colps de massa;
y corren cavalls y moros
pels arenals de la platja.
—Sús, mon fill. A la ribera
anem; anem a combatre;
(diu n'Ali), que ja á la terra
los cathalans desembarcan.