Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/384

—¡Ay! ¡Fills de la méua vida!
no aneu de lo fat en quantre
qu'escrit está que Mallorca
ha d'esser del Rey En Jaume.—
N'Ali y son fill ja no escoltan
la triste veu de la fada
que abdós corren á la lluyta,
á cavall saltant les mates.
Mes ¡ay! quant prest á la torre
sobrats los moros tornavan,
plorant les morts malestrugues
de companyons y de frares.
N'Ali es lo derrer que arriba;
porta el mantell ple de taques
de sanch; y tirantse a terra
planyent à son fill li clama:
—Corre de pressa á la Zuda,
missatjer de n'Abu-Yahie:
Disli que l'armada resta
dins aquest port anchorada.
Qu'ara mateix n'hem hagudes
les primeres encontrades,
que m'ajud si vol que atenye
la fè que li tinch sagrada.—
Partí l'infant. Quant son ombra
se perdé dins lo boscatje
la vella, mirantlo deya:
—Lo Deu d'els cristians li valga.—