Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
y á dins la cambra s'en vá.
—¿No tornan tos fills? (pregunta
la mare sanglotejant.)
—No tornan, no; (li contesta
lo fill suspirant tot baix.)
—¡Ay! Lo cor tinch ple d'angunia,
qu'he vist fatidichs senyals
eixa horabaixa. Los núbols
eran tots color de sanch.
¿No veres la nit passada
de la lluna lo minvant?
Boyres en creu l'endolavan
quant d'Arranda es va levar.
Y més tart vents de Provensa
les oliveres trencant,
de croxits ompliren l'ayre,
gemechs y suspirs amarchs.
Y al naixer la matinada,
la llum de l'alba escampant,
semblá que demunt Mallorca
groga mortalla hi posás.
—Ma mare, ma bona mare,
deixau lo dol. Mos infants
serán aquí dins una hora
capdellant deu mil cavalls.
—¡Dins una hora! La llum triste
del nou jorn veurás brillar;
