Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/387

mes de los fills les ninetes
may més la llum reveurán.
—¡Bons esclaus! Daume de pressa
mon mantell y mon cavall
que á sebrer de mos fills noves
à l'Almudayna m'en vaitx.
—No vajes, no, á l'Almudayna;
que dins una mar de sanch,
fill méu, n'Abu-Yahie indigne
negaría lo téu cap.
—¿Ohiu, ma mare, eixos xiulos
p'el camí que mena á Andraitx?
Son mos infants que retornan.
Deixau, bona mare, el planct.
—Lo xiular d'els nets abdosos
prou lo conech fa molts anys,
n'es lo crit de les arpelles
que carn morta odoran ja.
—No'm trossetjeu les entranyes,
mare méua; haveu pietat
de vostro fill que retudes
per l'ansia les forces há.....
Ara son ells. Les petjades
escoltau de llurs cavalls,
al ferir demunt les pedres
que vora la font están.
—No son los fills. El qui torna