Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/388

tot sol, es lo vell esclau.....
Escolta les tristes noves,
que dona als qui están guaytant.....
Jo les auch. ¡Ay! Dins cadenes
ab cinquanta més están...
Ell los ha vist... Per lliurarlos
de la presó, l'han nafrat.—
Poch temps aprés a la cambra
entrava lo arrom lleal
y tirantse dins los brassos
de n'Ali romp en greu planct.
—¿Hont son mos fills?—¡Ay, bon amo!
Dins grillons los he deixat
perque la fé que sagrareu
no heu atés á l'altiu Sayd.
—¡Ay, fills!—Plorant me digueren:
corre á mon pare al instant
disli que fuji totduna,
que deix Mallorca y se salv'.
Si pot éll lliurar sa vida
morirem aconhortats,
esperant que la dolsa hora
del venjament sonará.—
La vella al cel sos ulls leva.
N'Ali á terra rònech cau;
y los clams que ab forsa dona
creure fan que s'es orat.