Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/389

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Y el callament y la fosca,
y el trist udolar d'els cans,
y les òlibes que xiulan
esgarrifan los esclaus.
Y una veu, vora l'orella,
de la fada diu tot baix:
—Jesus los fills tornaría
al qui l'Illa li tornás.

   IV

Del nou sol bella es la eixida
boyres desfent de la nit,
y n'es sa claror riallera,
com dins l'Illa ho es sovint.
Quant sos raigs dauran les pedres
de la torre de n'Ali
sa mare li diu:—No es morta
l'esperansa de tos fills.
Eix es lo sol de la vida,
si fas lo que't vaix á dir.
—Ma mare; manau. Jo sempre
vostres ordres he cumplit.
—Corre als peus del Rey en Jaume,
quant lo jorn n'estiga al mitx.
Disli de part de ta mare