Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/391

ni cavall, ni esclaus, ni amichs.
—¡Pobre orat! (claman los moros
que acampats sota los pins
guaytan les barques christianes.)
¡Pobre orat, lluny de sos fills!
Prop ja d'ells, n'Ali los mira
y los diu:—Si per aquí
passa lo Xech qualca día
de ses desditxes fujint;
si eus demana hont es la Torre
de son majordom n'Ali,
per trobarhi alberch quant fuji
derrotat en fosca nit;
si famolench eus pregunta
per l'horta d'els Romarins
ó mort de set eus demana
hont es la font del Negrí;
digauli que aquestes cases
n'han fet avuy mala fi
que están ses cambres desertes
y en son llar no hi ha caliu;
que de l'horta les fruyteres
son les serps y els escorpins
y la font l'han metsinada
flastomies de n'Ali.
Digauli que en les encletxes
d'els penyals, los esperits