Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/392

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

de mil ignocents occisos
donan ferestechs suspirs.
Y eixos jamechs llastimosos
son de venjament los crits
que estramordirán la terra
fins que muyra son botxí.
Digauli que de la Zuda
l'hermós encís ha finit;
y allá morirán ses fembres;
y allá prendrán lo séu fill.
De ses riqueses y joyes
ne farán sach y botí,
y may puş será Mallorca
l'esclava d'els sarrahins.
Del Rey En Jaume l'armada
veureu allunyarse anit,
mes de l'Illa possessori
ne prendrá demà al mati.
Jo seré ab ells fins que veja
que están castigats los crims
del malvat Xech n'Abu-Yahie
que ha engrillonat los méus fills.
Callá; y saltant de les penyes
dins la mar dona un capfich
y nadant entre dos aygues
de Mallorca va fujint.
Desde el terrat de la torre