Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
veuse la retxa sotil
que va deixant demunt l'aygua
lo cos nadant de n'Ali.
Un vell esclau y una vella
mirantlo están fit á fit
y abdos demunt éll hi tenen
posats llurs vida y sentits.
Ja ab les mans toca la terra;
De cent barons n'es al mitx,
que l'acompanyan y pujan
del Pantaleu en lo cim.
Del papalló que engalana
penó de Rey prompte n'ix
un home més alt que els altres
de sos membres ben cumplit.....
Ara á sos peus s'ajonolla
lo moro, mes ell humill
lo fa levar y mudarli
lo fret y mullat vestit.
Dementres que axò miravan
ouen veus per lo camí...
y fonch que á la Palomera
lliures tornavan los fills.
Lo vell arrom que plorava
de gotx, à la fada diu:
—¿Creus ara sábia Zulema
que es certa la fé que't dich?
