Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
è los pochs esclaus que pogren
eschapar d'un ver trespas.
¿Perque tant ploratz, regina?
l'hi claman tuyt los esclaus;
esvahida es l'illa vostra,
obs es ja qu'el briu eus sal.
Ay! no plor, no, mon reyalme,
ne el captiuatge d'en Said:
Mes, plor la mort que l'hi espera
á mon fiyl lo dolç infant.
Tramés l'han de la Almudayna,
pres, á mans d'un rey estrany.
¡Mal verí qu'occís en Jacme!
¡Sa corona fonga un lamp!
II
Trista la maura camina
per vinyes é oliverars,
ab lo pit las que respira
de greu dol oltrapassat.
Es ja l'alba y no's detura,
luny de la ciutat s'en vá.
