Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
IV
Mes, tost clama la smarrida
Regina. Per fat é fat
que m'encomená ma mare
que ver diga é veritats.
É un punt més. Qu'es torn de marbre
tot mon enchantat palau,
de marbre els tresors qu'aclucha,
de marbre tuit mos esclaus.
Dix é desots la cortina
que cau feta marbre ja,
despareix la noble fembra
de tristança sanglotant.
Encercantla van cuytosos
los chrestians desperançats,
caramulls de peires troban
dins totes les sales grans.
Son de guix les alcatifes,
les senyeres son de sal,
