Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/406

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

codols son perles é joyes,
é los coxins son de fanch.

Los mils pilars d'aur son roches,
munts de grava los brillants,
mes tot há forma é semblança
de lo que fonch pauch temps ans.

Lo pavelló de la cambra
de la fada es marbre blanch,
é'ls chrestians qu'entrar hi volen
ja no lo poden levar.

Absconduda la regina
no's leixa de planyer may;
cobeitjant lo jorn qu'á mauros
Maylorcha regne retrá.

Sis setgles n'ha feit que plora.
¡Que n'es de trist lo séu plant!
Jo l'hé sentit é's levaren
mos cabeyls dessus lo cap.

Per los murs é les arcades
del palau vessantne están
les lágremes de la fada,
que clama son fiyl aymat.