Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Llavors les naus llurs ánchores
calavan sense por
dins ta tranquil badía,
quant del llevant venía
l'argent en òrri ab l'or.
Mirant tes roijes flámules
entre el verdor dels pins
que dalt tes torres, l'ayre
besava tip del flayre
plasent del romarins.
Y dins ta clastra elíptica
cent comtes y barons,
cent dames festejavan
joglars qu'allà hi cantavan
esparçes y cançons.
D'amor hermoses cántigues,
les gestes de los prous,
les lluytes, les victories,
los fets, los llors, les glories
de tos monarques nous.
Y al vespre de les cítares
les musiques suaus,
les veus d'arpes eóliques
