Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
baxavan melancóliques
á delitar les naus.
Mes; ay ¡que poch durárenhi
les festes y cantars!
No va mancá'un nou Pere
que plé d'enveja fera
tos richs blasons minvás.
Y un jorn ses hosts faréstegues,
eixint de llurs vaixells,
á foch y sanch passaren
los pobles, fins qu'oscaren
los talls de llurs coltells.
Mesnades que, fameliques
de haver ton rich boti,
volgueran sedejarte;
cuant tú per defensarte
guardavas en Mari.
Llurs forçes eran brévoles
per batrer los penons
de dol que't coronavan;
per çò te contrastavan
ab pérfides traycions.
