Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/425

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

no hi cantan dames belles,
no hi bornan cavallers.

 Per ço caygueran mústigues
les fulles de ton llor;
y en tes sales desertes,
de portes may obertes,
al vespre hi surt la por.

 Per ço es tornaren llágremes
tes perles y diamants:
les joyes qu'ara ostentas
son áspres ferramentes
qu'enjenrran dòls y plants.

 Revòltante fatídiques
les nits del desconhort;
los jorns de goitx te mancan;
y encarcerats hi tancan
dins tos sojorns de mort.

 No tens dossér de púrpura,
sols tens fosques presons
per los guerrers mes nobles;
y argolles son tos mobles,
cadenes y grillons.