la que als rossos capells cantant arranca
la subtil fibra d'or.
En tu nasqué, company ben digne d'ella,
sobri, sofrit, lleuger, fort i lleal,
el que en l'aspre guaret clava la rella
i obri a l'aigua corrent fonda canal;
el que sembra l bon gra i els arbres talla,
i en l'almàcera extrau l'oli més fi,
i ab incansable peu follejant balla
en el trull ple de vi.
El que, enflocant son haca voladora,
la joia guanya, que a la novia du;
el que fa refilar a la sonora
citra, en les nits d'albades, com ningú;
el que, pera defensa de la terra,
lo vell trabuc despenja del trespol
quan per l'horta, donant el crit de guerra,
retrona l caragol.
En tu nasqueren i ditxosos viuen;
pera ells, el món que veuen no es més gran;
com els aucells que moren ont aniuen,
en tu breçol i tomba trobaran.
Ton lluminós fogar es sa alegria;
a sa dolça calor són forts i rics:
guarde-los bé ton ombra, nit i dia,
de tots els enemics!
Guarda ls infants, que baix de la porxada
ab el jónec valent juen sens por;
Pàgina:Poetes valencians contemporanis (1908).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
