Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com no tenim pretencions de fer un estudi ni un assaig tant sols de les obres del gran poeta, nos contentarem fent notar unicament lo ben ensopegat del quadro que s'hi enquibeix de les humanes calamitats i de l'impotencia de l'esforç humà lluitant ab el fatalisme de la dissort [1].

  1. «L'obra d'Æschyl té, en veritat, quelcom de metaphysic, o, més ben dit, d'esoteric, i tot lo que resta del gran tragic ho prova completament. Els grans esperits d'aquell temps estaven segurament iniciats a les doctrines secretes conservades en els temples i trameses per les iniciacions. Els poetes dramatics ne deixen respirar bastant en llurs escrits. Moltes obres d'Euripides (com les Bacants, l'Hippolyt i altres) ne són plenes en abundor.
     ».....L'escena del Prometheu s'ha de tindre en compte que passa entre ls déus, en un món sobrehumà, en els confins de la terra, en els cims del Caucas, d'allí on han devallat tots els mithos desde l'Asia Central fins a Occident. I eixos déus són titans, la més vella concepció de la faula grega. Se tracta, per fi, de Prometheu, i per consegüent de la poderosa teoria del foc universal. I aquest tità no és solament exportador del foc: la tradició l presenta com al modelador de l'home i la dóna. Un baix relleu del Louvre representa eixa operació i és Minerva qui porta l'ànima a l'obra de Prometheu.»
     (Carta de M. Emili Burnouf, director de l'Escola d'Athenes, a Sar Peladan, ab motiu d'haver aquest intentat restituir la trilogia æschyliana donant a llum sa Prométhèide. Se compon de Prométhée porteur du feu (composició original imitant molt feliçment l'estyl del gran tragic), del Prométhée enchainé(versió d'Æschyl fidelissima i correcta), i d'un Prométhée delivré (original també de Sar Peladan).—La Prométhèide, trilogie d'Æschyle en quatre tableaux. (París, Chamuel, éditeur, 79, Faubourg Poissonnière, 1895.)