Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rebutjant ab aspror, pensaren prompte
regnar ells sense obstacle, però ab lluita.
La meva mare Themis i la Terra,
en un mot el pervindre m revelaren
que ni per força ni violencia, un dia,
tindria algú l'imperi, sinó ab traça,
que és molt mellor que tota força. Aquestos
vaticinis un jorn als déus jo deia
i del davant irats me varen treure.
Me va semblar mellor dur-men la mare,
que de bon grat ab Jove feia lliga.
Jo vaig fer amagar al vell Saturne
ab sos fidels en un racés del Tartar,
i havent fet a son fill mercè tant alta,
amargues penes ell a mi m retorna;
als amics i fidels no sens vol creure,
i això és lo pacte d'eixa tyrania.
I si ara us tinc de dir com és que m tracta
de manera tant vil, oïu-me us prego.
Quan s'assegué per primer jorn al throno,
thresors i potestats distribuïa
a tots els déus, més dels mortals encara
ell no s'ha recordat ni sen recorda.
I volia d'un colp abolî ls homes
i crear-ne de nous, segons ell deia.
Tothom ho trobà bé! Vaig oposar-m'hi
no més jo i... ningú més. I m'atrevia
a deslliurar als homes, de que anessin
anichilats del Orco a les tenebres.
Per això tant i tant ara sofreixo
i és tant trista i odiosa ma figura!
Jo tingui pels mortals misericordia
i per mi no n tingué Jove, que m mata
sense matar-me, fent que així sofreixi!