Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PROMETHEU

Li contaré del mar furient la horrible
calamitat darrera.

IO

 Què n trec ara
de viure així? I quant mellor no m fóra
deslliurar-me d'un colp de eixes miseries,
tirar-me daltabaix d'aquest abisme
i estrellar-me en les roques? Prefereixo
morir d'un colp, que tots els jorns que m resten
viure planyent ma trista desventura.

PROMETHEU

Així, doncs, mos treballs t'esglaiarien?
La sort fatal no m permet, ai! que mori,
i la mort fóra l bàlsem de mes penes.
Mos treballs no tindran terme fins l'hora
que Jove, destronat, perdi l reialme.

IO

I és que l reialme perdrà un jorn?

PROMETHEU

 Ditxosa,
si vegessis això, crec que series.


    authentic que guarda l món de la divisió de fronteres entre Europa i Asia.