Puix que ho voleu, començaré desd'ara,
i us ho contaré tot: a tu, donzella,
la fi dels teus romiatges, perquè pugues
fixar-la eternalment en ta memoria.
Quan passaras un riu gran, que separa
nostres dos continents, allí on la flama
del sol-ixent per uns camins.....[1],
fins que arribis als camps de les Gorgones
de Cisthenia, on les Phorcides habiten,
donzelles, de molts anys, que no més tenen
totes tres una dent, cara de cigne
i un ull per totes tres[2]: ni sol ni lluna
jamai han vist. Allí ses tres germanes
les Gorgones, ab serps per cabellera,
a prop d'elles s'estan; són enemigues
dels homes, i volant per aquells boscos
no viurà cap mortal que un colp les vegi.
Guarda-t bé d'aquell lloc; més tén-te compte
ab un altre pitjor que ara vull dir-te.
Fuig de l'estol de goços que no lladren,
d'agudes boques[3]; sí, fuig de les Grypes
i de l'exercit borni d'Arimaspos
que cavalquen altius prop de les vores
d'aquell riu de Plutó que l'or envia.
No hi vagis, no; després a una remota
terra dels negres, que és del sol fontana
vora l riu Ethiop, cerca depressa
