desgarrarà ton cos, i en tes entranyes
pasturarà implacable cada dia
convidat a un festí, en que han de servir-li
ton propri fetge cada jorn. No esperis
la fi d'eixos treballs, fins aquella hora
que un altre déu, de tes dissorts planyent-se,
baixi per tu del Orco a les foscuries
i als pregons negres del horrible Tartar.
Pensa-t'hi bé: no són això menaces
pera esglaiar no més; la v'ritat crua
ara t'he dit: no sap la veu de Jove
mentir, i allò que diu, sol fer-ho sempre.
Mira bé l que t rodeja, i sempre estima
més ser prudent, que ser toçut!
Mercuri
parla molt bé, i aixís ara ns ho sembla.
Deixa-t d'obstinacions, la raó t mana
la prudencia seguir, si t vols bé, creu-nos,
que és refusar el bon consell, follia.
Jo sabia ben bé l que aquest me deia,
però no és cosa vil, ni menys indigna
maltractâ al enemic: si ho vol, que ho provi
de colgar-me de flames, infli l'aire
ab tempestat i vents i turbonades
de trons i llamps; mogui la terra
desde sos fonaments, les braves ones
faci rugir com feres que glateixen,
mentres errants se topen tots els astres;
del Tartar el meu cos en mig dels singles
