Vés al contingut

Pàgina:Proverbis árabes (1891).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

PROVERBIS ARABES


EXTRETS D'UN MANUSCRIT CATALÀ DEL SIGLE XIV


En la Biblioteca Provincial de Tarragona hi hà un còdice, procedent de la que va pertanye a l'extingit Monestir de Santas Creus, titulat exteriorment compilatio episcopi camarascensis=201; en foli menor, enquadernat en pergamí y escrit en paper de fil superior y am caràcters del sigle xiv. Es trova en estat perfet de conservació, y consta de 134 folis actualment de numeració àrabe: abans la tingué romana, però aquella va desaparèixere quand fou enquadernat, pel poc compte qu'es va tenir passanthi la ganiveta. El foli 27 és en blanc, y també ho són els folis 82, 83, 106, 122, 123 (aquêt ademés tallat longitudinalment pel mitg) y el 124. El 125 conté unas notas de roba blanca y una recepta per curar la sarna dels animals, y li segueix un altre foli 125, bis o siga duplicat.
Els títuls o epígrafes y las notas marginals són escritas am tinta vermelló o roja, y las inicials, algunas perfiladas, ho són alternativament de vermell y blau.
Al foli 107 baix l'epígrafe «Ex proverbiis arabum» s'hi trovan els següents proverbis que copio textualment, en llatí y en català:



Fides et timor compedes peccatoris.=Fe et temor traves de peccador.
Nichil est in terra dignius carcere quam linga (lingua).=Mors hominis inter fauces eius.=Qui detrahit rumpit et qui inde petit veniam sarcit.
Qui diu mal d altre squinça E quin demana perdo sarceix e apedaça.
Paraules hi ha qui pijor nafra fan que sageta.
Nulla virtus maior in homine quam custodia lingue.=Cato: virtutem primam puto compescere lingam (linguam).
Aytal es qui trop parla con qui de nit buscaya.