Pàgina:Proverbis árabes (1891).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


PROVERBIS ARABES


EXTRETS D'UN MANUSCRIT CATALÀ DEL SIGLE XIV


E

n la Biblioteca Provincial de Tarragona hi hà un còdice, procedent de la que va pertanye a l'extingit Monestir de Santas Creus, titulat exteriorment compilatio episcopi camarascensis=201; en foli menor, enquadernat en pergamí y escrit en paper de fil superior y am caràcters del sigle xiv. Es trova en estat perfet de conservació, y consta de 134 folis actualment de numeració àrabe: abans la tingué romana, però aquella va desaparèixere quand fou enquadernat, pel poc compte qu'es va tenir passanthi la ganiveta. El foli 27 és en blanc, y també ho són els folis 82, 83, 106, 122, 123 (aquêt ademés tallat longitudinalment pel mitg) y el 124. El 125 conté unas notas de roba blanca y una recepta per curar la sarna dels animals, y li segueix un altre foli 125, bis o siga duplicat.

 Els títuls o epígrafes y las notas marginals són escritas am tinta vermelló o roja, y las inicials, algunas perfiladas, ho són alternativament de vermell y blau.
 Al foli 107 baix l'epígrafe «Ex proverbiis arabum» s'hi trovan els següents proverbis que copio textualment, en llatí y en català:



 Fides et timor compedes peccatoris.=Fe et temor traves de peccador.
 Nichil est in terra dignius carcere quam linga (lingua).=Mors hominis inter fauces eius.=Qui detrahit rumpit et qui inde petit veniam sarcit.
 Qui diu mal d altre squinça E quin demana perdo sarceix e apedaça.
 Paraules hi ha qui pijor nafra fan que sageta.
 Nulla virtus maior in homine quam custodia lingue.=Cato: virtutem primam puto compescere lingam (linguam).
 Aytal es qui trop parla con qui de nit buscaya.