¿No'm deixeu pas cremar les salsitjes?
Y ¡qu'haig de deixar cremar, burranga! Si estàn rosses com un fil d'or.
Y l'olor que fan!... Hm!... ¿Voleu deixarmen tastar una, mare?
¡Tu! mira que't picaré els dits. ¡Sempre seràs criatura!
Avuy tots en som de criatures, ¡tots hem de serne de criatures! ¿Per ventura hi hà cap més diada al any com aquèsta? Jo no sé que té però avuy semble qu'a ún li treguin els anys de sobre; sembla que's respira un altre aire,—aquèll que respiràvem de marrechs. Tot fa una olor de cosa vella... que rejuveneix. Y quan ún veu els alegroys de la mainada, ja no hi hàn anys, no hi hàn penes, no hi hà experiencia que ho aguanti: ún se sent quitxalla... y mireu: jo penso que l'home fa una bestiesa deixant de ser quitxalla!
¡Si, fill, si; ja tens rahó! ¿Què'ns quedaría a nosaltres, els vells que ja'ns en anem d'aquet món, si no fossin aquestes rebifalles d'infantesa?
Donchs si us passa a vosaltres que ja'n sóu tan lluny ¡figureuvos què'ns passarà a nosaltres qu'encare en som a la vora! Mireu, mare: avuy,—are meteix si gosés—
