¡Uy! està nevant a cenallades. No sembla sinó qu'allà dalt ploman colomins. (Torna a ajustar la porta)
¡Ay els àngels de Déu!
¡Mira que també has tingut una pensada de ferlo pujar al bosch a buscarse el tió!...
¡Y si per ells és una granja! Tanta festa és fàn el d'anar al bosch a buscarlo y durlo a rossegons, com després, de garrotejarlo y ferli suhar el turró. ¡No deuen ferne poca de gatzara rodolant costes avall!... ¡Y quines corradiçes y tombarelles deuen ferhi, aquí caic y aquí m'aixeco! Jo rich no més de pensarhi; talment em sembla que m'hi trovo.
¡Sí, però ab aquesta nevada, pobres criatures! Ben segur qu'han trovat neu fins a genoll. També el podíes haver dut tú meteix el boscall, quant n'has baixat!
¡Que s'el afanyin, que s'el afanyin, qu'aixís trobaràn els turrons més dolços! Ja he fet prou de serrárlosen allà els el hi deixat estès y agarrotat com un mal lladre, ab les cordes a punt perquè no haguessen de fer més qu'arrossegarlo.
Vaja, Bernat, diràs tot lo que voldràs, però no puc donarte la rahó. Fa una vetlla de tots els diables. ¿No sents com xiula la tramontana? Arrivaràn glaçats fins al moll dels ossos.
