Y després de tot, y ont havía d'anar jo carregat ab el tió a coll y bè. Penseu qu'havía de baixar al poble...
Es qu'ès aixís meteix que no hi hà senderi de fer anar unes criatures per aquets móns de Déu, ab una tarde com la que feya! Jo, la veritat, enfeinada com estava y fins perque no'm vinguessin entre peus y em fessin anal'obra, no hi he posat esment; però are m'en penedeixo. ¡Vejes si'n fa d'hores qu'és nit y encare no s'els veu en furat ni finestra.
Vaja, Bernat, aqueixes criatures em fan estar ab una angunia que no'm deixa viure. Déu fassa que no'ls hi haja passat res.
Y ¿què voleu qu'els hi haji passat, santa cristiana? Si fos un de sol podríeu dir, però són sis, sentíu? ¡sis!
¡Sí, però sis que no valen per mitj!
¿Còm s'entén...? ¡Poch a poch, Laya; el Martinet és un home!
Per fer criaturades y maleses.
¡Tot un home, et dich! tan home com més de quatre homes fets! Tan segurs van ab ell els menuts com ab mi meteix... ¿Y el Cisó...? ¿Y la Teresona? ¿qué m'en dius
