Anem, falugueta; anem a lluhir el rumbo, que may més ens hi hem de veure tan enfarbalanats.... ¡Rutxquet! (Desapareix. Al meteix temps se senten lluny veus de criatures que van acostantse cridant)
¡Au! ¡au! ¡au!... ¡au que ja'l tenim!...
¿Això són hores de tornar?... ¡Ja veuràs ton pare!... (Segueix la cridoria acostantse)
¡Ja són aqui!
¿Ho veyeu?
¡Y si, dones, no us ho deya? (Tots corren a la porta)
A tu, però are rènyals ¿oh sents? ¡Que'ls fassis l'enfadat y cara ferrenya!
Avuy no's renya a ningú ni ningú s'enfada. Fóra un pecat trencar l'alegría de la quitxalleta!
(Els meteixos y Cisó, Teresona y tres marrechs més qu'entren arroçegant un gran boscall; el deixen al mitj de l'escena, suhant y esbufegant. Tothom els envotlla ab gran interès.)
