¡Valgans la cort celestial!
Y fins diu qu'els ha sentits! que diu que fan uns udols de gana... que diu que fan tremolar les copes dels genolls.
¡Fill del meu cor! menjat de llops! (Cau sanglotant
demunt del banch, amagant la cara en el devantal)
Ja m'ho deya el cor qu'ens en amenaçava una de grossa ¡Fa tres dies que l'òliba no para de voltar per demunt de casa!
¡El Martinet!... ¡Pobre Martinet!...
¡Vaja, no pot ser! No vull creure que la nit de Nadal puga succehir cap cosa dolenta! (Al Rabadà bruscament) Anem. (Surten tots dos)
bernat els segueix maquinalment fins a la porta ont queda clavat ab els ulls fits en la negror de la nit. laya asseguda en el banch, de cólzers a la taula, va sanglotant ab desconsol. La
, aplegant entorn d'ella com una llocada als noys espasmats, s'asseu al escó murmurant:
Veniu, àngels de Déu, veniu, que pregarem al bon Jesús que no'l deixi. (Ab veu trèmula d'emoció) Pare
