Ens estàvam dintre d'una bauma comtant els borrallons de neu que queyen, y éram ja a... (A un Follet) ¿a quánts éram, tu?
Déixet de ximpleses y vés al dret.
Donchs tot d'un plegat sentim rialles y cridoria y ens veyem arrivar bosch amunt una covoyada de sis o set marrechs que pujaven a cercar el tió per aquesta vetlla. "¡Ja us tenim!" varem dirnos. Tot justament aquet matí el seu pare m'havía estellat un roure que jo havía donat per ferhi niu a una puput amiga meva. Al devant de la covoyada hi anava un marrech que ja m'en ha fetes moltes: un día m'ha fet saltar un niu de mussols banyuts, l'altre día m'ha malmès una niarada d'escorpins... Es un alet que no puja al bosch que no ens la fassi! "¿Ah si? m'he dit, are me las pagarás totes" Y mentres els seus germanets s'agarraven a les cordes del boscall, jo li faig saltar un esquirol devant d'els ulls. Ja n'ha tingut prou; corre cap al roure, l'esquirol salta a una alzina; ell cap a l'alzina, l'esquirol a un castanyer. Y nosaltres donantli volts per ferli perdre el món de vista. ¡Ay maretes! ¡ni que l'hagués picat una vespa!—"¡Comenceu a pasar! ha cridat als altres marrechs; ja us aconseguiré!" Y tombant d'una soca a l'altre soca y ab els ulls enfabats y el nas en l'aire ens l'hem anat enduent tan endintre, tan endintre, que quan s'ha adonat de que la nit s'en hi venía al demunt ni ha sapigut ont era ni ont anava, ni d'ont venía. (Cridant com escarnint) "Ep!... ¡Hei!... ¡Assistencia!..." (Rient) Si vés, ja pots cridarla l'assistencia; si l'has perduda blanca búscala negra!
Y are ¿ont és? ¿per què no'l dúyeu fins aquí?
