An el teu pare ja l'havía fet corre més d'una vegada quant era marrech com tu, y li havía glassat la sanch a les venes y fet eriçar els cabells demunt del cap.
¿Per què no li feu are, valent?
Perque'ls grans... no'm fan cap gracia.
¡Prou! Perque d'un cop de destral vos partiría de dalt-baix. (El Papu esclafeix una gran riallada)
Tantas mercès, compare; per la paga vos convidem al nostre festí.
No li vulgueu, senyora, qu'es un mal home. Tan solzament de vèureus al devant aquet motllo de fer diables, el gall no us faría profit. (Les Bruixes riuen)
Està grassonet; en bona fe està grassonet: dóna bo de tocarli aquestes galtones.
També m'ho diu la padrina; pobra padrineta, ¡que deu passarne d'ansies a hores d'are! Estich segur de què deu dirmen de pare-nostres!.. Però bah, no pot succehirme res de mal estant en tan bona companyía. Es clar que més m'estimaría ser a casa, vora aquell bon foch de la llar y fent suhar el tió ab els meus germanets. Però en-
