care gracies que veig que teniu aquí un foquet que Déu n'hi dó y l'olla ronca que ronca.
Més roncarà quan tu hi seràs dintre.
Calleu vós, boca d'infern, ¿Encare no'n teniu prou d'haverme fet corre com m'heu fet corre? ¡Ja m'en heu feta, ja, de feresa! Començava a sentir un nus que s'em en pujava a la gargamella!... Però are, mireu, are que estich descançat, em sento unes dents més llargues qu'en bona fe us menjaría a vós y tot.
A mí també se m'han allargat les dents a força de corre. De bona gana... Afanyeuvos, Mare Garça, poseulo a coure aviat que ja'm vé solivera no més pensant ab la cuixeta que tinch de menjarmen.
Els mateixos y els follets qu'enrotllen el grupo saltant y ballant.
¡Per mi! ¡Per mi! la cuixa, per mi!
Calleu, fills meus, calleu, que per tots n'hi haurà.
¿Ah, fills vostres són aquets mosquits? ¿Sabeu qu'els teniu molt mal criats? Ja'ls conech ja; més de quatre vegades han vingut a ferme nosa. Tu, tu, si, tu: (A Ginebró) una vegada estava a punt d'agafar un niu de mer-
