després vos abandonarem el seu cos, y si us sembla... us el podeu fer a palletes.
Ni la sanch, ni'l cos, ni res; al primer que s'em acosti d'un cop de roch li bado la cervellera.
Aquet marrech ha sentit contar allò de David y Goliat. ¡Un gegant de pasta d'agnus! ¡No era de la meva familia!
¡Mala nissaga! ¡més que mala nissaga! ¡Ja té rahó la padrina quan diu que de tots vosaltres s'en hauría de perdre la mena!
i
¡Que mori! ¡que mori! (Se sent una salmodia funeral y remor de cadenes que va acostantse)
Calleu: aquí venen les nostres amigues les Animes. No podem resoldre res, avans d'escoltarles.
els meteixos y les ánimes qu'arriven en professó, cubertas ab mortalles blanques y algunes d'elles arrossegant cadenes. Devant de totes van l'Anima d'en Rosega Cebes y l'Animeta d'en Cantiret. Tothom els hi fa lloch; donan una volta per l'escena y's forman en semicírcul: En Rosega Cebes s'avança.
Salut, noble companyía.
