No m'en parlis que m'esborrona el pensarhi.
No'm toquis, que'm trencaríes.
¡Ja sé qui ets! ¡Ets l'animeta d'en Cantiret. Quan la claror toca en els cantirets de vidre ¡quantes vegades t'he vista pujar y baixar per les parets y el sostre!... ¿Animeta, bona animeta, tu'm defensarás, veritat? perque tu no ets dolenta com tots aquets altres. (Corrent a agafarshi)
¡No'm toquis!
¡Ten compte a trencarnos cap ànima!
¿Qui parla aquí de gent dolenta? ¿S'atrevirà ningú a dir que siga dolenta jo? (Estenent els brassos y mostrant una ceba a cada mà)
¡Ah! ¡En Rosega-Cebes!
¿Quin mal he fet may a ningú si no és an aquestes duges cebes que vaig rosegant, rosegant, donant volts pel purgatori, pels fossars, pels quartos foscos... Y això fins a la consumació dels sigles!
¡Ja n'hi hà per aburrir les cebes!
