Pàgina:Remeys per la matansa de la plaga de la llagosta (1688).djvu/8

 Lo primer es, matarles ab vns massons; y de aquest enginy sols se pot vsar als matins, o quant fa lo dia nuvol, que la Llagosta està à munts, com si fos eixams de abelles, y la frescor la detè, y li done espera; que sent sol luego se escampe.
 Lo segon remey, ò enginy es, fer vns valls serca ahont està apletada, y à la part de Sol ixent (perque de ordinari salte à esta part) y desprès de estar fet, ab vnes rames anarla tocant, y guiant al vall y enrrunarla en ell; y de aquest remey han vsat molts Llochs del Aragò; y es remey, que tambè se pot fet quant bole la Llagosta, pero sols es bo per als matins, y per als dies de nuvol, que no pot volar en alt.
 Lo tercer es (si la terra es plana) lo rodet, ò pedra en que se fan, y aplanan les eres, lo qual tire vn parell de mules, y lo fan passar per damunt les Llagostes, y de aquest sols sen vse als matins, y dies de nuvols, quant se troben apletades, y de aquest han vsat alguns Llochs del Vrgell; com Torregrosa, y asseguren ne mataren moltes; y lo mateix se pot fer ab vna biga.
 Lo quart es rodar lo rogle, ò puesto hont està la Llagosta, de palla de arros, ò altra, riscla, ò altra brossa, y pegari foch tot a vn temps; y anant llansant de aquella brossa, palla, ò riscla dins de aquell rogle hont está la Llagosta, y continuarho fins à que estigue estès lo foch per tot lo rogle.
 Lo quint, y mes vsat en Lleyda, es lo dels buitrons, ò borrasses ab vn sach al mitg, ample de la boca, y estret del sol, y posantlo destès á la part hont và caminant la Llagosta, tocantles, ò guiantles; y quant ja lo buitre està ben negre de Llagosta, lo clouhen, y les fan caurer dins del sach, y les porten à vns clots (ques deuhen fer) à enterrarles, y ofegarles ab la terra que sels llanse de damunt.
 Lo sisè, y vltim, es lo de mes profit, de tal manera, que aplicantse cuydado se mate tota sens escaparne apenes vna, y se mate ab molt descans; veritat es, que nos pot fer aquest remey, sino en part de seqvies, y se ha de fer segons la aygua, y lo terreno, y aixi se diu, y adverteix: ques deuhen ben escombrar, y esbrossar les sequies, y si pot ser eixamplares, deixantles ben espaciades; y per quant al temps de avivarse la Llagosta, que es de ordinari als primers de Abril, creix la erba dels caixers, ò ribes de les sequies les canuhilles, y altres erbes ques fan, y neixen dins de la mateixa aygua, serà be en aquest temps fer novament esbrosar, y traurer tota aquesta erba, perque per poca que sia, se vá detenint la Llagosta en ella de poch en poch, y sen fa vna gran molada, ò rebals, y sen ixen moltas.